Dret al treball

En vespres de la Vaga general del 29 de març, ja estem farts de sentir parlar del fal·laç "dret al treball", aquest que les autoritats només es preocupen de garantir els dies de vaga, per que dels cinc milions i mig d'aturats que tots els dies no tenen aquest dret no es preocupen amb tanta intensitat.

El problema és que de tant de repetir-ho, molta gent es creu que té aquest dret, la qual cosa, al menys moralment, és prou discutible. Per això cal recordar algunes qüestions:

- La decisió de la vaga general ha estat presa pels sindicats majoritaris, i recolzada pels minoritaris.

- En el nostre sistema legislatiu aquests sindicats representen al conjunt dels treballadors / es (i no només als seus afiliats o als que els voten).

- Es tracta en definitiva d'una decisió democràtica que respon als interessos del conjunt dels treballadors.

- Això vol dir, que aquesta decisió ha de ser acceptada per tots els treballadors i treballadores, estiguin o no d'acord amb la vaga. Es tracta d'una decisió col · lectiva que en el nostre sistema democràtic, deuria estar per sobre de les decisions individuals.

Aquesta obvietat pot sorprendre a més d'un, i en canvi, en temes polítics no es qüestiona. Posaré un exemple: actualment governa a Espanya el PP al qual jo, evidentment, no he votat. Ells han aprovat una pujada d'impostos que jo no comparteixo. Resulta evident que jo no puc deixar de pagar els impostos que em corresponen, perquè es tracta d'una decisió política dels governants que el conjunt de l'Estat ha votat majoritàriament. Tenim els mecanismes legalment establerts per protestar sobre això, però no podem deixar de pagar aquests impostos els qui no compartim aquesta pujada. Seria il·legal.

Assistir a la feina el dia de vaga no és il·legal (encara que tindria lògica, pels motius que he explicat, i sobretot per respecte als processos democràtics que sí que són legals). Tanmateix, és moral, i èticament molt censurable, s'estigui o no d'acord amb la reforma laboral i amb la convocatòria de vaga. Implica, com a mínim:

- Una falta de respecte envers les decisions col·lectives.

- Ser antidemocràtic, per no acceptar les decisions dels qui han estat elegits per les urnes.

- Insolidaritat, perquè aquest dia els que treballen cobren mentre que el que fan vaga no).

- Egoisme, perquè si hi ha un benefici col·lectiu d'aquesta vaga (per exemple una renegociació de la reforma laboral), ells també es beneficiaran encara que no hagin fet vaga.

Tot això reafirma la importància de que el dia de la vaga estiguem presents en els centres de treball per veure qui són d'aquesta mena, i els puguem xiular quan entren, i els puguem mirar amb menyspreu, i els puguem recordar quin tipus de personatges són, i els puguem dir, allò de "arrieros somos...", per que aquesta gent si té un problema laboral, sens dubte anirà als seus RLT, i ací és on es podran trobar la porta als nassos ...

Cal dir també que en uns pocs casos hi ha persones que poden voler venir a treballar per por de represàlies de l'empresa, tot i voler fer vaga. En aquests casos, també és important que ells sàpiguen que no ho posarem fàcil, i que l'empresa haurà de ser comprensiva amb ells en pensar: "no van venir per por a la vergonya de travessar un piquet informatiu."

Són només unes reflexions per intentar convèncer a companys i companyes que s'estiguin pensant la seva participació, i per contrarrestar la informació "oficial" que aquests dies ens inunda cada volta que encenem la tele, escoltem al ràdio, o llegim la premsa...

No ho oblidem: el dia de vaga no és un dia de vacances, és una jornada de lluita en defensa dels drets dels treballadors i treballadores, i cal estar present als piquets informatius i a totes les mobilitzacions convocades.