Cinc anys porte criant cuc de seda. Encara recorde quan Raquel, l’educadora de l’Escola Infantil de Marc quan tenia un any, em va preguntar si volia uns pocs cucs que havien criat a l’Escola. De sobte, en obrir la caixa de sabates amb forats que em va mostrar, em va arribar una fragància que em va transportar 40 anys enrere...
No m’hi vaig poder negar; recordava molt bé la il·lusió que em feien de xiquet, la rapidesa amb que creixen i el meravellós món de la transformació en papallona després de tancar-se en un capoll fet en poques hores. Així que n’agafi un grapadet de huit cucs, me’ls vaig posar en una caixeta amb una fulla de morer, i me’ls vaig endur a casa.
De nou vaig gaudir amb el procés, i aquesta vegada acompanyat dels meus nanos. Cada any el número de cucs ha anant augmentat fins que enguany em vaig trobar amb més de 10.000 cucs que vaig ser incapaç de mantenir, així que em vaig quedar amb uns dos-cents per poder cuidar-los com cal.
Aprofite aquest blog per contar amb fotos l’evolució que pateixen aquests animalets durant 3 mesos (de finals de març fins a juny):
mola mazo muchas gracias
ResponEliminaa que si
Elimina