La Canyada Reial: defensar la legalitat i protegir als vulnerables

Amb unes quantes preocupacions al cap, de caràcter més personal i que no traslladaré al blog, he decidit eixir a córrer per la Canyada Reial Galiana, aprofitant que tenia pendent fer-ne fotos per il·lustrar algunes de les meues darreres rutes de Wikiloc que passen per aquest històric camí.

Les canyades són camins que tenen el seu origen en la tradició nòmada de l'Edat Mitjana, quan es conformen els grans sistemes de vies pecuàries o camins reals d'ovelles; en aquesta època es constitueix L'Honrado Concejo de la Mesta, una poderosíssima organització de propietaris i pastors de ramats que gaudien d'importants privilegis, que es va mantenir durant molts segles (fins a 1.936). Per elles transhumaren milions de caps de bestiar cada any (com ara les llegendàries ovelles merines, famoses per la seva apreciada llana) que feien el recorregut a finals d'estiu i a la tardor cap al sud, i al final de l'hivern i a la primavera cap al nord.

La Canyada Reial Galiana, originàriament naixia al sud de La Rioja, per acabar a la província de Ciudad Real, passant abans per llocs tan emblemàtics com el Canó del Riu Lobos, a la província de Sòria. En total són al voltant de 400 quilòmetres, dels que es calculen que s'han perdut al voltant de 100.

A la Comunitat de Madrid, la Canyada, però, no es coneguda per la seua riquesa històrica i cultural, sinó pel fort nivell de degradació que es fa especialment palpable en alguns districtes de la capital de l'Estat. Son molts el problemes d'aquest espai, com els talls que les noves carreteres i autovies li fan sense alternatives, o els abocadors incontrolats, però és el procés massiu d'urbanització il·legal que s'ha produït recentment als municipis de Coslada, Rivas i Madrid, el que ha col·locat la Canyada com a focus d'atenció de problemàtica social.

Encara que aquest procés va començar fa més de 40 anys, quan alguns particulars (sobretot immigrants d'altres regions d'Espanya) van començar a apropiar-se, indegudament, de parcel·les per fer hortes, magatzems, naus industrials i habitatges menuts, etc., la realitat és que les imatges aèries de la zona de fa 20 anys només mostren alguna caseta aïllada. En canvi, una visió actual mitjançant Google Earth ens mostra tot un riu de construccions sense separacions durant molts quilòmetres.

Els que vivim a Rivas, sentim parlar molt sovint de la Canyada, però no són molts els que coneixen de primera mà la realitat de la Canyada, tret dels qui hi viuen i alguns veïns de Covibar (alguns edificis d'aquesta cooperativa estan a menys de 20 metres de les cases de la Canyada).

Al meu cas, per sort o per desgràcia, la conec be i m'afecta el seu futur, i no només per que visc a només 300 metres de les cases més properes, o per que transite per ella quasi a diari quan torne de la feina en bici, sinó per que porte als meus fills a l'escola pública on van una part important dels xiquets i xiquetes que viuen en aquesta zona de Rivas. De fet, alguns dels millors amics dels meus tres fills, hi viuen. I evidentment tinc molt bona relació amb els seus pares i mares.

I és per això que quan parle de la Canyada, jo sempre pense en persones, amb noms i cognoms, amb il·lusions, amb projectes de vida, amb els seus somriures, i en algunes ocasions amb els seus plors... Potser això em fa perdre objectivitat, i em costa més trobar eixe punt d'equilibri entre la defensa d'allò que és públic (com un dels valors que defenc a ultrança), i la protecció de les persones més vulnerables.

Aquests dos aspectes no són antagònics, i una adequada política que no estiga al servei dels poderosos, deu ser capaç de conjugar ambdues facetes d'aquest problema. Però no es fàcil trobar eixa política. Per començar, el tractament de la situació de la Canyada correspon per llei a la Comunitat (Partit Popular), i aquesta trasllada el problema als Ajuntaments afectats, sense dotar-los de recursos. I així ens trobem amb diferents realitats, per que res té a veure el govern de Coslada i Madrid (Partit Popular) i el de Rivas (Esquerra Unida). 

Sortosament, des de Rivas, el seu alcalde manté una postura molt clara i, al menys aparentment, coherent: a la Canyada Reial al seu pas per Rivas no es legalitzarà cap construcció, i finalment es convertirà en una via verda. Però que passarà amb els seus veïns? Què passarà amb eixos amics/gues que ara hi viuen? És allò que anomenen "desafecció". I ací cal aclarir que no tots els habitants de la Canyada són iguals.

Com deia abans, quan pense en la Canyada pense en persones, i per això se'm fa molt difícil fer una classificació de qui conec directament. No obstant això, hi ha alguns grups clarament identificats:

-      Els primers "ocupants". Persones que començaren construint una caseta en una parcel·la pública, i que poc a poc s'han fet un xalet amb cert luxe, i que ara reclamen títol de propietat per drets "històrics" adquirits.

-      Els mafiosos i especuladors. Alguns també pertanyen al primer grup (però no tots!). Son persones que s'han enriquit gràcies als més vulnerables: lloguen la llum que tenen enganxada il·legalment del abastiment públic; lloguen unes parcel·les que no són seues a persones que no poden pagar el preu d'un pis en condicions; i alguns, fins i tot han venut (cedit, com diuen ells) les cases a persones que amb l'esforç de molts anys havien estalviat uns dinerets però no podien pagar per una casa digna el preu que el "meravellós" mercat immobiliari marcava.

-      Els traficants de droga. Delinqüents de "poca monta" que venen a particulars i a petits camells, i que enriqueixen als vertaders capos d'aquest negoci.

-      Finalment, hi ha una gran majoria de persones, moltes d'ètnia gitana i la majoria estrangeres (romanesos i magribins fonamentalment) que sobreviuen com poden en unes condicions sovint molt precàries i que són simplement víctimes de la desigualtat social del sistema capitalista.

El destí de totes aquestes persones no pot ser el mateix. Sens dubte, tots els habitatges deuran ser enderrocats, per que estan construïts sobre un sòl públic. Però prèviament caldrà estudiar cas per cas la situació de cada família que hi viu, per que resulta evident que no es pot deixar al carrer a tots i totes les que treballen de sol a sol per guanyar-se un jornal (o al menys ho intenten); també caldrà perseguir i sancionar implacablement als delinqüents que durant anys s'han enriquit a costa dels que menys tenen... I tot això portarà temps i requerirà de molts recursos...

I eixe és precisament el risc actual: en un context de crisi en el que les administracions estan endeutades, i intenten reduir el seu dèficit per on poden, els governs municipals es troben front a dos alternatives:

- invertir els escassos recursos en reallotjar als "moros" (que per cert, no voten) en pisos públics en detriment de les inversions en parcs, instal·lacions esportives, etc. per a la gent "normal" (que sí que vota), o...

- legalitzar algunes vivendes i cobrar una contribució urbana que ajude a tapar el forat dels comptes públics.

Malauradament, vist així, la temptació és molt gran.

I és ara precisament, quan els diners públics no sobren, quan es podrà veure que realment existeixen les dretes i les esquerres, i que encara té sentit parlar d'aquestes corrents polítiques. Tinc clar que faran els governs del Partit Popular: com sempre, beneficiaran als que més tenen, encara que siguen delinqüents.

I què farà l'esquerra que governa en Rivas? Perseguirà els mafiosos, especuladors i delinqüents, i es posicionarà amb valentia en defensa dels més desafavorits, dedicant-los els recursos necessaris, malgrat que això implique que la resta de ciutadans de Rivas més acomodats pedram certa qualitat de vida en el serveis públics que rebem...

 

Tant de bo algun dia tots els ripenses pugam gaudir d'aquest espai com una via verda on passejar o muntar en bici, incloent a molts dels que ara hi viuen, que s'acostaran des dels seus barris dignes i junts recordarem com un dia un Ajuntament d'esquerres va fer el que s'esperava: lluitar contra els poderosos i protegir els vulnerables...

N'estic segur, i així ho desitge.