CAR LES PARAULES VESSEN DE SENTIT: Un any de rutes al Wikiloc

Quan l’any passat per aquests dies, em van regalar un GPS de polsera, no vaig pensar que li trauria tant de profit. Primer el vaig utilitzar per orientar-me a la muntanya, prèvia descàrrega de les rutes; en un parell d’excursions em va traure de situacions compromeses. Després per calcular els quilometres que feia quan eixia a córrer per llocs que no tenia controlats. I quan vaig fer una eixida especialment bonica, vaig pensar que estaria bé compartir-la a la Xarxa.

I va ser aleshores quan comencí a pujar rutes a Wikiloc, una pàgina web on els usuaris comparteixen els seus itineraris de diferents esports, catalogats per dificultat, amb un màxim de 6 fotos, les dades bàsiques (distància, temps, desnivell...) i un camp obert per descriure la ruta i posar els comentaris que es considerin.

I en un menys d’un any d’ús, he penjat més d'un centenar de rutes, des de passejos familiars, a escalades hivernals a Guadarrama, i sobre tot moltes rutes de córrer i bici. A continuació us presente una selecció de les que més m’han agradat, i si voleu, podeu consultar-les totes a:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/user.do?name=Carles+Silla

Senderisme: Las Torres de la Pedriza.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1243656 La primera de les meues rutes gravades i penjades al wikiloc. Tenia aquesta assignatura pendent de la Pedriza, i gràcies al GPS no em vaig despistar més del compte... És una marxa dura, amb una ascensió amb trepada inclosa, i un descens molt bonic pel cor d’aquest indret meravellós de la Serra Madrilenya a només 50 km de casa...

Córrer: Riu Túria (València)

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1526008 Si toca parlar de correr, no puc oblidar el dia que amb el meu germà Paco, vaig tornar a xafigar la ruta que tantíssimes vegades havia fet de jove. L’enyorança de la terra i de la família s’ajuntaren aquella vesprada, i els 14 quilometres d’aquest bell escenari que un dia va ser només canyes i camps polsosos de futbol, em van fer sentir més que mai la distància que em separa d’allò que sempre portaré al cor...

Bicicleta de Carretera: Circular Pto.Navafria i Pto Navacerrada

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1898835 Després de dos anys d’eixir en bici regularment, aquesta ruta suposa tota una fita. A ritme de tortuga, he pujat recentment aquests dos ports de muntanya, en una ruta de més de 100 km que, salvant les diferències, em feia pensar en les mítiques etapes de la Vuelta, i en el meu heroi de joventut Perico Delgado.

Esquí de fons: Somosierra

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1376642 Un altre esport que he reprès després de molts anys. La veritat és que mai l’he controlat, i aquest hivern no m’ha permès més de dues eixides, però fugint de les massificacions de Cotos, he aprofitat aquestes pistes “d’altura” que coneixia bé d’algunes excursions, i he fet un grapadet de quilòmetres relliscant per la neu de les muntanyes del Nord madrileny.

Raquetes: Pinareja

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1536501 Ho he de reconéixer: era un capritx, però ja portava temps sentint parlar de les famoses raquetes per caminar per la neu, i per als que som negats per a l’esquí, es una bona alternativa per fer caminades i ascensions fàcils amb la neu molt tova. Així que després de tindre-las més de quatre mesos sense estrenar, vaig aprofitar una nevadeta per pujar a la Pinareja des de Cerdedilla, un recorregut que havia fet a peu l’any passat i que em va fer suar molt, estacant-me fins els genolls per la neu que, protegida pels frondosos boscos, no se sol gelar i no s’endureix suficientment. En aquestes ocasions, tot un invent això de les raquetes...

Alpinisme: Corredor de la Ceja

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1547753 Aquesta ha estat sens dubte una de les eixides més satisfactòries d’aquest any. Amb el curs d’alpinisme encara recent, i amb el anticicló d’hivern deixant la neu en estat ideal per fer canals o “tubos” com diuen per ací, me n’aní cap a Cotos de bon matí, i amb les primeres llums arribava a la Laguna de Peñalara. I ben equipat per si tenia cap problema, vaig fer en solitari aquest clàssic, i el corredor que va directe a la Hermana Mayor. Feia molts anys que no gaudia tant de la muntanya...

Bicicleta de muntanya: Ruta pel Parque del Sureste

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1384633 M’ho vaig pensar molt abans de comprar-me-la, per que pensava que no li trauria profit. La veritat es que la bicicleta de muntanya mai m’ha agradat massa; pateixo molt pujant, i en les baixades soc massa “cagat” per gaudir-ne, però vivint a Rivas, es poden fer excursions molt boniques des de la porta de casa per un Parc Natural de gran riquesa de flora i fauna, i sense dificultats tècniques.

Piragua: Gola d’El Perelló - Albufera

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1384541 Saltant-me per pur desconeixement la normativa del Parc de l’Albufera, em vaig fer un parell d’excursions hivernals precioses. Un altre esport que havia tastat 20 anys enrere i que mai puguí controlar del tot, però ara amb la piragua inflable no tinc cap problema...

Carrera de muntanya: Cascada de los Nogales (Valle del Jerte)

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1569031 Sempre m’ha agradat anar apressa per la muntanya; ara amb tres fills, és una necessitat per que el temps disponible per a l’oci es redueix substancialment, així que algunes de les excursions les he de fer corrents si vull arribar a una hora raonable a casa. Si he de triar-ne una ben bonica, aquesta de Navaconcejo, amb els cirerers en flor, és una autèntica meravella, amb aigua per tot arreu, i amb una verdor que no pensaries que pot existir a Extremadura...

Passeig familiar: Hayedo de Montejo. Senda del Río.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1308932 I com que la família i l’oci esportiu també es poden combinar, aquesta excursioneta apta per a xiquets de totes les edats, ens mostra que hi ha llocs que els majors i els menuts poden gaudir-ne igualment...

Patinatge: Barrio de la Luna de Rivas

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1925364 Per terminar, la meua darrera afició. No ho havia fet mai, i li estic treien el gustet, tot i que sóc un autèntic “pato”. Després de practicar dos o tres dies en una pista, i dos o tres dies més pegant-li la volta a la “mançana”, m’he aventurat per carrers de Rivas que no tenen molta pendent, pel nou barri de la Luna, on encara no passen cotxes, i em puc pegar tots els bacs que vullga sense temor a ser atropellat...