Durant anys, amb la massiva arribada a Espanya de persones estrangeres, es va estendre a la societat el binomi estereotipat "delinqüència-immigració", alimentat sovint pels mitjans de comunicació. Quan dia a dia ens tocà conviure amb ells a molts àmbits, vam anar descobrint que eixa relació tenia molt poc de veritat. N’hi ha, però, una altra associació al nostre pensament col·lectiu que històricament ha estat molt més arrelada i que el pas del temps no aconseguit esborrar: gitanos i lladres.
I tanmateix, jo passe tots els dies amb bici de camí al treball per la Canyada Real Galiana, on viuen un bon número de gitanos, i mai he tingut cap incident amb ells. A mi la inseguretat em ve d'un altre costat; i és que diàriament determinades persones, majoritàriament espanyoles i paios, fins i tot en alguns casos del meu entorn més proper, m'estan robant.
S'estima que a Espanya, hi ha un frau tributari a Hisenda i a la Seguretat Social d'un 20%, és a dir, que si tothom complís escrupolosament les seves obligacions col·lectives podríem pagar un 20% menys. En el meu cas, amb un salari de “mileurista i mig” calcule que una quarta part del meu sou es destina a cotitzacions i al pagament d'impostos (IRPF, IVA, impost sobre carburants, contribució urbana, taxes ...). Per tant, fent números, jo pagaria cada any 1.200 € menys (200.000 de les antigues pessetes) si no existira eixe frau.
I eixe robatori té noms i cognoms: no són únicament les grans fortunes, sinó totes les persones que no declaren el que realment guanyen; les que, per estalviar-se l’IVA, paguen sense factura al taller de la cantonada o al que li fa un arranjament a casa (doble frau: IVA del client e IRPF del autònom); les que no cotitzen pels seus empleats domèstics; les que cobren prestacions socials indegudament, les que per estalviar-se dos euros, menteixen sobre l’edat del seu fill al accedir a la piscina pública.
Amb els 1.200 € que m'estan robant aquells que no paguen el que deuen, podria fer un viatge al Carib, o comprar-me eixa bici de carboni que tinc mirada des de fa anys. O el que és molt millor, podria dedicar aquests 1.200 € a millorar i ampliar les escoles, els hospitals o el transport públic.
Curiosament, les persones que m’estan robar obertament són les mateixes que sovint malparlen dels gitanos (als que per cert no coneixen...), o són les mateixes que critiquen els serveis públics (que funcionarien molt millor si ells pagaren els seus impostos).
I és que n’hi ha moltes maneres de robar: la del qui no té per a menjar i es veu obligat per una societat que ja els ha condemnat abans de nàixer a furtar un grapadet d’euros, i la de qui per viure encara millor del que ja viu, roba a milions de persones i en quantitats desmesurades. Per que el que, per eixemple, no paga I’IVA està robant a tots els contribuents (que en som milions); i la suma de tots eixos lladres ens estan robant milers de milions d’euros... Crec que n’hi ha una clara diferència...
Per això, quan vaig a la piscina, i em creue amb una d’eixes persones “normals” com tu o com jo, no puc evitar vigilar escrupolosament la meua bossa, per si de cas, que hi ha molt de “xoriço” solt...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada